L’ÀLEX I LES SABATES MÀGIQUES

Un dimarts al matí, l’Àlex es va llevar, com cada dia, per anar a l’escola, i quan va seure a taula per esmorzar la seva mare li va dir:

• Encara portes aquestes bambes?

• És que m’agraden tant...

• Ahir et vaig dir que era l’últim dia que te les posaves. Ja ets gran, la setmana que ve faràs sis anys, i encara vas amb bambes de velcro. Vés a la teva habitació i canvia-te-les!

L’Àlex va intentar convèncer la mare una vegada i una altra però, la mare li va deixar molt clar que eren unes bambes massa gastades i, a més, no tenien cordons.

L’Àlex va marxar a l’escola molt trist, i la mare va marxar a treballar.

Però, mentrestant, a casa... Voleu saber què va passar?

Doncs, el silenci es va trencar amb els plors de les dues germanes bessones, la Bam i la Ba.

• Ja t’ho deia jo que acabaríem així, abandonades en un racó, la sola trencada, el velcro que no enganxa i amb forats per on entra l’aigua quan plou i l’aire quan no plou.

• Apa Bam! Tranqui-la, tu pensa que l’Àlex encara ens estima i no ens deixarà aquí oblidades...

• Mèèèèèu, mèèèèèu... No us preocupeu, he escoltat la vostra conversa i crec que jo us puc donar un cop de mà. Sé d’un lloc on aconseguir uns cordons per vosaltres.

Abans però, hauré de menjar una mica. Però necessito la vostra ajuda perquè el sac de pinso pesa molt. Si vosaltres poguéssiu donar-li unes quantes puntades...

• Va, som-hi!

• 

El que no sabien la Bam i la Ba era que el gat només les volia enganyar; el que volia era mossegar-les.

Ja estava a punt de fer-ho quan l’Àlex va arribar a casa.

• Però què fas Nico?

En un tres i no res, l’Àlex va agafar les bambes i les va salvar d’aquella situació tant espantosa. Les va portar a un lloc segur, l’armari de l’habitació de la mare.

• Aiiiii...quin fàstic! Que hi fan unes bambes tan brutes aquí dins? – va dir una sabata de taló molt bonica.
  

• És que som molt velles i de velcro i la mare de l’Àlex no deix que se’ns posi. Nosaltres estàvem molt tristes pensant en què ens passaria quan de sobte va venir el Nico, el gat de l’Àlex, i ens va dir que ell ens podia ajudar.

• Si, si, i llavors ens va dir que ens donaria uns cordons perquè ens els poguéssim posar. I abans ens va demanar que l’ajudéssim, i... – explicaven entusiasmades les dues germanes.

• Però resulta que només us volia enganyar i mossegar. – va dir l’Àlex.

Aleshores, sense més explicacions la Clic, la germana de la Cloc, la sabata de taló, va fer un somriure enorme. Ni l’Àlex, ni la Bam, ni la Ba no entenien res. Llavors, la Clic va dir:

• Aquest és el problema? Doncs em sembla que jo sí que us puc ajudar. Sabeu perquè les sabates de taló som tan fines i boniques?

• No! Per què? – van respondre els tres a la vegada.

I tot seguit, la Clic va començar a cantar:

- Per transformar una bamba, per transformar una bamba es necessita una mica de màgia...

I aleshores, mentre la Clic cantava, la Bam s’anava convertint en una bamba de cordons, nova, neta, lluent, molt i molt bonica. Després, la Clic va tornar a cantar:

- Per transformar una bamba, per transformar una bamba es necessita una mica de màgia...

I així, l’una després de l’altra, la Bam i la Ba es van transformar en unes magnífiques bambes de cordons.

I és que el que no sabien ni l’Àlex, ni la Bam, ni la Ba és que el que tenen d’especial les sabates de taló és que poden fer màgia. I en realitat, ningú més, a part de vosaltres, ho ha sabut mai. Oi que sabreu guardar aquest secret?