DELS ERRORS S'APRÈN

Dels errors s'aprèn

 Em dic Ian, tinc 18 anys i ….

Quan vaig dir aquelles paraules, la meva vida va començar a canviar immediatament. En aquell moment no estava segur del que estava fent, però era el pla que tenien els meus amics, i des de sempre ells volien el millor per a mi.

La meva vida, des de l'adolescència va ser molt complicada. Quan vaig començar el batxillerat,estava perdut, havia deixat els meus amics, i no pas d'una forma correcte. Ells eren tot per mi i sempre havien acceptat els meus errors, però jo no vaig saber aprofitar les oportunitats que m'havien donat, i quan em vaig adonar ja era tard per recuperar-los.

Estava perdut i decepcionat, era un moment difícil, el primer dia a l'institut. Els nois amb els que em trobava eren els que havien provocat el conflicte entre els meus amics i jo, però ells eren els únics amb els que podia estar, perquè sinó em sentiria sol i sense saber que fer amb la meva timidesa. Era un error ja que aquests nois s'aprofitaven de mi i jo no me n'adonava.

Era un situació complicada, però el primer dia de classe va passar ràpidament i finalment va arribar l'hora d'anar a casa. Va ser una decisió difícil, i per mala sort, vaig escollir l'opció incorrecte. En un instant vaig trucar a la mare i li vaig comentar que no aniria a menjar a casa aquell dia, que aniria amb els companys a donar una volta i passaria el dia amb ells. M'havien convençut, i no sé com em vaig deixar convèncer per aquells que estaven desaprofitant la seva vida, i de cop i volta em van passar els seus vicis a mi.

Era una persona que em deixava influenciar molt per les modes i les tendències i tant la família com els amics de veritat m'havien advertit que les coses m'anirien malament si continuava així, però jo tenia clar que no em passaria res; malauradament estava totalment equivocat.

A més de no anar a casa vaig decidir no fer els deures i pensava que si passava els primers dies amb aquells companys tot seria més fàcil i no tindria problemes, però el dia va acabar malament. En Mike, era un dels nois, i era el que més manava en el grup, a més, va ser el que va provocar tots els conflictes en la meva vida des del primer moment en el que el vaig conèixer. Aquella nit després d'un llarg dia, que no va ser com m'imaginava, va ser el començament de l'error més gran que vaig cometre, i que segurament quan els meus veritables amics se'm van adonar, van decidir començar un pla per treure'm d'aquell mal somni.

Després d'una de les pitjors nits de la meva vida, vaig tenir que continuar la setmana, els mesos, el curs... Les coses no van millorar amb el pas del temps, al contrari. Cada vegada em sentia més sol, els meus pares no sabien que fer amb mi, el curs havia acabat, i d'una manera horrible. Jo continuava amb en Mike, i el seu grup d'amics, i sense ells em sentia encara més perdut. Durant l'estiu les coses no van millorar.

El segon curs estava a punt de començar. Al primer curs del batxillerat les coses no van anar bé i els meus pares volien canviar-me a l'institut on anaven els meus antics amics, però els vaig convèncer i vaig continuar en el mateix institut. La veritat no sé perquè ho vaig fer, per una part sabia que si tornava amb l'Hugo i amb l'Aaron (els meus veritables amics) continuaria amb el meu vici i ells no m'acceptarien, perquè sabien que anava amb el Mike, el qual havia robat el mòbil a l'Aaron i jo vaig defensar al Mike, un altre error meu; però de l'altre banda els meus pares m'havien comentat que l'Aaron i l'Hugo farien el possible per ajudar-me, però jo com sempre no vaig escoltar i vaig preferir continuar tal com estaven les coses, sense canvis, sempre m'havia costat molt adaptar-me.

El segon curs va ser encara pitjor, cada dia tenia conflictes amb els professors, els meus pares ja no confiaven en mi, i es van despreocupar de mi, estaven totalment perduts. Mai els havia donat tants problemes i no sabien com actuar en aquesta situació.
Però a meitat del curs va aparèixer una noia nova a classe, la Claire, quan la vaig veure va ser una llum que va guiar el meu camí. Però no me'n vaig adonar, el primer cop que la vaig veure, ella es va fixar en mi però jo en aquell temps pensava en altres coses i no em vaig fixar en ella.
En aquell moment la meva adicció a les drogues era molt gran, i ja tothom sabia que aquella primera nit amb el Mike i els seus col•legues, va ser el primer dia on el meu camí va començar a ser totalment negre i semblava sense sortida.

Estàvem a punt d'acabar l'any, estaven arribant les vacances de nadal i el Mike em va convidar a la festa que farien a l'institut, hi vaig anar per passar la nit, perquè a casa meva les discussions cada vegada eren més fortes, i aquell dia no vaig aguantar més. Quan vam entrar a l'institut amb els col•legues del Mike, vaig veure uns rostres coneguts. No m'ho podia creure, vaig obrir i tancar els ulls unes quantes vegades,i si, eren l'Aaron i l'Hugo. No entenia perquè estaven allà, ells no anaven a aquella escola, quan vaig veure a la Claire amb ells vaig entendre tot.

La nit, com era d'imaginar, va acabar igual que sempre, i encara pitjor que les altres. En mike em continuava convencent de que les drogues eren la millor solució, aquella nit va fer el mateix, però a més, aquella nit vam discutir, tot va començar quan em vaig recordar del que li vam fer a l'Aaron, ell per robar-li, el seu mòbil i jo per defensar al Mike tot per causa de la por i no va ser una cosa molt forta però podria haver estat pitjor. Aquella discussió va acabar malament.
El Mike va marxar, em va deixar sol, estava totalment perdut i s'havia que després de les vacances de nadal, no em tornaria a parlar mai més amb aquells desgraciats, per primera vegada vaig reaccionar quan vaig escoltar darrere meu “ no et preocupis, dels errors s'aprèn”, per sort estaven allà, eren l'Aaron i l'Hugo, amb la Claire que observava amb cara de pena i de voler ajudar. No vam parlar, únicament em van portar a casa. I no va passar res, quan vaig veure la cara de la Claire, em va donar tranquil•litat i vaig sentir una sensació que mai havia tingut. Va ser quan em vaig adonar que ella em volia ajudar, i va ser quan va començar a il•luminar el meu camí.

Les vacances van passar, les drogues continuaven sent un problema no les podia deixar. Tot i així quan vaig arribar a classe, en Mike i tot el seu grupet no estaven, tots parlaven de que havien estat expulsats, per un altre problema que van tenir a la festa. Va ser un alleugeriment, semblava que tot començava a canviar. El final del curs va passar més ràpid que mai, però les coses no van millorar tant com jo esperava. La relació amb la Claire havia començat bé, però jo no estava molt segur del que feia i normalment, només ens deiem hola i adeu.

L'últim dia quan vam anar a recollir les notes, la Claire es va acostar a mi i vam parlar durant unes quantes hores. Em vaig acabar d'enamorar. Era preciosa, des que va arribar a la classe vaig sentir alguna cosa per ella, però no era el tipus de noia que es fixés en desgraciats com jo, vaig pensar, per això no vaig molestar-la gaire.

Per sort ella venia del col•legi de l'Aaron i l'Hugo, s'havien fet amics, m'explicà. Durant aquelles hores em va explicar que els meus veritables amics, parlaven tota l'estona de com era jo, i ella tenia curiositat per conèixer-me. A més em va comentar aquell pla que havien pensat durant aquells anys, ella es va canviar al meu institut per ajudar-me. Al cap d'una estona van arribar els meus pares, i amb ells venien l'Hugo i l'Aaron. Quina sopressa ! , em van portar a casa, la Claire també va venir. Un cop tots a casa els meus pares van començar una conversa, tenia la sensació de que anaven a parlar del pla que m'havia comentat la Claire.
 Suposo que la Claire t'ha explicat un mica el que els teus amics han pensat no ? - va dir la mare.
 Si – vaig contestar. Efectivament anàvem a parlar d'aquell tema.

Durant la tarda, tots em van convèncer de que havia de canviar i vaig acabar reconeixent la meva adicció, va ser un pas molt important. Tots estaven contents d'haver aconseguit el que volien, el dia va acabar.

 Em dic Ian, tinc 18 anys i... sóc adicte a les drogues.


Em recordo perfectament d'aquell dia, vaig seguir els consells dels amics i la família, i vaig anar a un centre on vaig rebre ajuda per superar aquell greu problema.

Després d'un any, en el qual, no vaig poder continuar els estudis, a més al batxillerat, les notes no van ser gaire bones; vaig aconseguir superar el error més gran de la meva vida, va ser difícil, però ho he pogut superar.

“Dels errors s'aprèn”, em van recordar els tres quan vaig acabar el període de recuperació.

Ara ja tinc 20 anys, he superat aquella etapa horrible de la meva vida, ara visc amb la Claire i tots els divendres la vaig a buscar al centre on treballa ajudant a persones que tenen problemes amb les drogues, l'alcohol, etc. , després anem a passar una estona amb l'Hugo i l'Aaron.

M'hagués agradat començar a estudiar una carrera però ara ja he trobat un treball estable i ajudo en el que puc a la Claire, estem molt contents els dos junts estem molt enamorats.

L'error que vaig cometre aquella nit amb el Mike, em va costar molt car, però després de caure vaig aconseguir aixecar-me i superar tots els obstacles.
L'altre dia vaig veure el Mike pel carrer estava perdut i no ha millorat molt des del dia que vam discutir a la festa, però em va prometre que aniria al centre de rehabilitació. Sincerament després de tot el que em va fer vaig tenir ganes de deixar-lo allà tirat, però es mereixia un altre oportunitat, com els meus amics m'havien donat a mi. Segurament la Claire m'avisarà si el veu per allà. Dels seus col•legues se que es van separar d'ell i que ara viuen en un altre poble, també estan millor i han aconseguit sortir del món en que estaven.

No és fàcil sortir d'on estava ficat, però ho he aconseguit i tinc molts projectes per al futur i m'agradaria ajudar als joves que passen pel mateix que vaig passar jo. Sempre havia escoltat aquella frase, i durant aquests últims anys no he deixat de repetir-la, “dels errors s'aprèn” ,he après a continuar, i vull ensenyar això a tots els joves que creuen que estan perduts o que no reconeixen que tenen un problema, és un treball díficil, però no impossible.