Ens vam despertar molt d’hora impacients per obrir els regals. Esperava trobar-los sota l’arbre de Nadal, que enguany estava més guarnit que cap altre any. Unes enormes boles vermelles recobertes de purpurina i unes delicades boles de vidre penjaven de les branques mentre pampallugaven les llums sense parar. La nit abans havíem penjat les tradicionals galetes de ninots de neu. Però per evitar que el golafre del meu oncle se les mengés, vam afegir pebre de Caiena a la massa. I a la primera mossegada, la coentor que li agafaria a la llengua, ben segur que li trauria les intencions de menjar-ne més. Així mateix, la capsaïcina de la pebre tampoc li aniria tan malament... L’únic que em sabia greu era que la Cookie, el meu gos, se les menjava de totes les maneres.
Vam passar tot el matí jugant al “Scalextric” mentre la mare cuinava un exquisit tall rodó amb pomes. La flaire de la cuina envaïa tot el pis. La Cookie jeia davant dels fogons al aguait del suculent plat. La taula parada feia goig. Estava tan plena que vam afegir una tauleta auxiliar on la mare va desar el tall rodó.
—Renteu-vos les mans abans de dinar –va manar la mare.
—Si us plau, deixa’ns cinc minuts per acabar la cursa –li vaig pregar.
—Passa Cookie que l’Aina està a punt de guanyar-me amb el seu Porsche. Ecs! Què és això?- va preguntar el meu germà, mentre descobria, atònit, el trofeu que la meva estimada gosseta duia a la boca.
—Ui, ui! És el tall rodó! —vaig exclamar jo.
—Cookie, ja has begut oli. T’emportaràs una ...
—No, pobreta. Avui és Nadal. Hem de fer alguna cosa per evitar-ho —vaig suplicar al meu germà.
—Doncs ja estàs pensant alguna excusa enginyosa...
—Au! Va, Martí, tingues pietat d’una pobre gosseta innocent que no sabia el que feia...
—Doncs vés a rentar el tall rodó i el tornes a posar a la safata- em va respondre, de mala gana.
Però quin fàstic seria menjar-se’l després! I si les baves de la Cookie duien algun microbi que ens provocaria unes diarrees agudes... No em semblava gaire bona idea, això de rentar la carn amb aigua i sabó. Calia una altra alternativa i teníem molt poc temps. Ai mareta! I allà la Cookie, mirant-me amb ullets dolços i careta de pena amb una galeta de l’arbre a la boca.
—Una altra galeta de l’arbre? Al final t’acostaràs tant que el llençaràs. Ets una gosseta molt entremaliada i tan bona... Ella mai ens delataria, a nosaltres.
—Està bé, està bé... Tot sigui per l’esperit del Nadal i per l’amor incondicional dels gossos als seus amos. Ja ho tinc! L’arbre! Caurà l’arbre sobre la tauleta del tall rodó quan tu facis veure que connectes les llums i te la carregues tu, Aina.
—D’acord. Tot sigui per tu, Cookie.
I patum! Va caure l’arbre que jo vaig empènyer sobre tota la platerada de menjar. Quin merder! Boles amunt i avall, galetes trencades i crits:
—L’arbre, s’ha caigut l’arbre sobre el tall rodó!
—Què és aquest xivarri? Què heu fet! Quin desastre! Tant com m’havia costat muntar l’arbre! —exclamà la mare.
—I a més ha caigut a sobre del tall rodó. Ara no ens el podrem menjar, oi?
—Això és el de menys. De fet, m’he engrescat tant fent els aperitius que se m’ha oblidat treure’l del forn, i ben segur que estaria dur com una sola de sabata.
I així va ser com el meu germà i jo vam passar tota la tarda muntant l’arbre de Nadal. Però no ens va saber gens greu no poder jugar amb el desitjat regal que acabàvem de rebre aquell matí, doncs a cada bola que penjava, un record, una mirada, un lladruc valent trencant el silenci de la nit per protegir-nos o una alegre cabriola inesperada de la Cookie, col·laborant portant-nos la seva pilota perquè la pengéssim a l’arbre envaïa el meu cervell. I va ser llavors quan vaig ser realment conscient que el major regal és ajudar als altres per sobre de tu mateix, sentin-te millor al saber que l’altre està millor gràcies a tu. Aquesta estranya sensació fa que un es senti veritablement important quan fa quelcom desinteressadament per l’altre, quan en realitat és gràcies a l’altre que tu ets important en aquell moment.
La mare, amb extremada cura, va treure tota la capa exterior del tall rodó, del qual van sortir uns canelons de Sant Esteve exquisits. I la Cookie es va menjar un.
