ESTIC SOL, SENSE...

Hi havia una vegada una casa gran i un arbre petit.
L'arbre es deia Ploraner i la casa no tenia nom.
Un dia l'arbre es va despertar i va veure un fruit en la seva melena. Era de color vermell. L'arbre es va posar molt content. Per fi tenia un fruit!
El dia següent va veure cinc fruites més;
havia arribat la primavera, la alegria i la il·lusió!!
Content per lluïr les seves noves arrecades, es va posar a cantar.
Una mica més tard va sortir de la casa, una nena amb un cistell.
Es va posar davant de l'arbre i li va agafar tots els seus fruits. Tot seguit se'n va anar amb el cistell ben ple. El ploraner es va posar a plorar.
Una planta que estava mirant-lo li va preguntar:
-Perquè plores?
-Per que m'han agafat els meus primers fruits i no me n'han deixat cap.
-Vaja, em sembla que jo et podria ajudar...
-Ah sí? Com?
-Jo podria enfilar-me a les teves branques i fer la flor allí.
-Perfecte, va puja.
La planta es va enfilar sense adonar-se que, si deixava la terra es moriria. Va tenir el temps suficient per a obrir la seva bonica flor durant uns segons, després es va morir.
Expliquen que els ploraners, sempre estan tristos recordant el gran favor de la dolça i bonica planta, per això deixen caure les branques cap el terra.